sábado, 20 de octubre de 2012

Els paradigmes superats

COMENTARI:
Aquest article tracta del que vol dur a terme Wert a Catalunya. El que vol fer és espanyolitzar es a dir inmplantar escoles castellanes a Catalunya.


  • 15 oct 2012
  • Diari Ara

Antoni Bassas 

Els paradigmes superats


Espanyolitzar versus catalanitzar, vet-ho aquí el combat conceptual més popular dels últims dies. Wert parla d’espanyolitzar i la grada rugeix entusiasmada. Espanyolitzar com a equivalent a rescat de captius, d’esgarriats en la falsa ruta, amb la llengua com a companya de l’imperi. No oblidem que parla un ministre d’Educació contrari a un sistema d’ensenyament que, després de trenta anys d’aplicació, continua educant tots els alumnes perquè siguin ciutadans bilingües. I que ho ha aconseguit amb cívica eficàcia, tenint en compte la complexa diversitat de procedències de les famílies catalanes. En el marc mental del ministre, ni tan sols val allò que ser catalans seria una manera de ser espanyols. Wert considera espanyolitzar com a sinònim de castellanitzar i de reduir la idea de Catalunya a comunitat autònoma que deu la seva existència a una Constitució nascuda fa 34 anys.


Un debat excepcional




Un debat excepcional

Indecisos Quan falten tres setmanes per a les eleccions, els sondejos afirmen que ja només deuen quedar un 3% d'indecisos, i els dos partits estan destinant fortunes als estats claus en anuncis negatius sobre l'adversari. Dimecres a la matinada, Obama i Romney tornaran a debatre i, aquest cop, el president no tindrà més remei que arremangar-se. I sort que Biden li va fer la feina

Paul Ryan i Joe Biden en el cara a cara entre vicepresidenciables.





















COMENTARI: 

Aquest article tracta del debat que varen tenir el president Obama i Ronney tres setmanes abans de les eleccions i, de com Biden va ajudar al president.

Anteriorment al debat, es produí la mort de l'ambaixador dels EEUU, de manera inesperada, al consolat de Bengasi. Des de la mort de Bin Laden (ordenada per Obama), EEUU creia que estava segur i que no tindrien més atacs, fins que succeí aquest fet a Líbia.

Això, no va ser gens favorable per Obama i va fer que els republicans guanyessin vots.

Després de les reunions de Tampa i Charlotte en que els republicans estaven en derrota, Ronney va fer un comentari despectiu que el va perjudicar: << ... el 47% de la gent no paga impostos..."

Amb aquest panorama finalment va arribar el debat Obama-Romney. Semblava que Ronney remuntava fins que va arribar Biden, i li va donar un cop de mà a Obama entrant un debat amb Paul Ryan (candidat republicà a la vicepresidència). Biden, va utilitzar totes les seves armes i experiències per fer front a aquell novell. Ryan va haver de mantenir les formes i tragar-se les paraules de Biden.

Finalment ens parla de Martha Raddatz, una concelebrant que va assistir en aquell debat de gran confrontació.

viernes, 19 de octubre de 2012

L'anàlisi del segon Obama-Romney


L'anàlisi del segon Obama-Romney per Antoni Bassas

Antoni Bassas deixa en empat el segon debat electoral Obama-Romney. Pel corresponsal de TV3 a Washington, el candidat demòcrata s'ha mostrat més fort i incisiu, però no ha aconseguit desbordar Romney.


martes, 16 de octubre de 2012

El minut 17 i 14 segons


ANTONI BASSAS 


COMENTARI:

Aquest article d'Antoni Basses ens parla del clàssic Barça-Madrid. Relata com va anar el partir, pusessions d'ambdos equips, reaccions de jugadors, com Cristiano Ronaldo, actituds dels àrbitres i, especialment, de l'agitació independentista que es va viure al camp.

Això ho fa comparant-ho amb la trobada en el debat que van tenir l'altre dia Obama i Romney. 

Política i esport no han d'estar relacionats, però "ho diuen qui posen abans d'un partit l'himne o els cops d'estat salten com uns hooligans a la llotja". 

Dos a zero és possible


WASHINGTON DIRECTE

Dos a zero és possible

Obama i Romney es van enfrontar dijous en el primer debat cara a cara.












COMENTARI:

L'article de "Dos a zero és possible" parla dels candidats a la vicepresidència dels EUA. Ryan se sap els pressupostos de memòria i parla com si estigués en possessió de la dura veritat de les retallades inevitables. Els republicans creuen que poden tornar a guanyar, després de la desmaiada aparició d'Obama dijous davant Romney en el primer debat
Obama i Romney es van enfrontar dijous en el primer debat cara a cara. GETTY
Vegem l'article aquí:

Albert Om, TV3, Washington

Albert Om, TV3, Washington
Gràcies, un dia més, per les vostres felicitacions, suggeriments o crítiques. De debò. M’ho poseu molt fàcil. Així, encara m’agrada més ser “El convidat”.

Aquí teniu el capítol sencer:



Segurament, el capítol d’ahir és un dels més diferents. És l’únic que passa a l’estranger. I on la feina i la vida, en el cas de l’amfitrió, no es poden deslligar l’una de l’altra. Si l’Antoni Bassas no fos el corresponsal de TV3 als EUA, no hauria canviat de ciutat. No s’hauria adaptat a una nova forma de vida. No s’hauria tret el carnet de conduir altra vegada. Si l’Antoni no hagués acceptat aquesta feina, la seva família no l’hauria acompanyat en aquesta aventura americana. 

Així que jo, com a convidat, volia saber com s’ha enfrontat a l’american way of life, l’Antoni, però sense oblidar el pes periodístic d’algú que, després de presentar i dirigir “El Matí de Catalunya Ràdio” durant 14 anys, troba a faltar “ajudar a llevar un país cada dia”. I em sembla que, molta gent, també el troba a faltar a ell.

“El convidat” són converses però també convivència. És l’experiència de viure coses diferents. De veure com els corresponsals de tot el món als Estats Units treballen junts en un edifici que sembla l’ONU. És l’experiència de dinar una bona pizza americana amb dos periodistes d’alta volada com l’Antoni i el Lorenzo. 

“El convidat” amb l’Antoni Bassas és parlar amb ell de les seves grans passions, com el Barça, però també és veure un partit de Champions i, en sortir del bar, comprovar que encara és de dia. És conversar amb l’Antoni sobre la corresponsalia, però també és entrar en una botiga on et fan les ungles. És parlar d’història al National Mall, però també és que et preparin un vas de llet abans d’anar a dormir. És creure que soparàs amb l’Obama, però també és parlar amb la dona de l’Antoni. És conèixer l’Antoni periodista, però també l’Antoni pare de tres fills. L’Antoni més familiar.

Avui que és dia de felicitacions (gràcies a tots), a qui vull felicitar és a l’Antoni. Primer, per fer que la meva visita fos tan agradable. Per la seva hospitalitat. I en segon lloc, pel premi que ha rebut aquesta setmana el seu blog 
La primera esmena. Hi trobareu les seves reflexions sobre l’actualitat nord-americana, sense limitacions, amb aquella profunditat que l’Antoni sovint reclama. Us el recomano! 


COMENTARI:


Debat a Catalunya, explicacions a Europa

Debat a Catalunya, explicacions a Europa
El rei saludant Bill Clinton en la seva visita als Estats Units. MIGUEL RAJMIL / EF